La paraula és la protagonista d’aquest muntatge, que intenta ser el màxim de fidel a la seva escriptura, però sense rebutjar, ni oblidar la nostra mirada contemporània d’aquests materials. Revisitar els clàssics sempre és enriquidor. Capbussar-se en l’obra de Joan Margall ha estat un autèntic plaer: la inqüestionable i gran qualitat literària dels seus textos, el seu compromís amb l’escriptura i també el pes ideològic dels seus textos, on es posiciona sense embuts sobre la relació Catalunya-Espanya, o algunes de les qüestions més espinoses del seus dies com l’execució de Francesc Ferrer i Guàrdia i la seva mirada crítica amb la burgesia catalana a partir dels fets de la Setmana Tràgica. La mirada de Maragall ens ajuda a entendre el seu temps, però sobretot ens permet veure que tot i el pes de la seva època, la seva visió pot tenir una connexió enorme amb interrogants i qüestions contemporànies.
Ens trobem, doncs, davant d’un muntatge íntim, d’arrel literària, però elevant el sentit teatral de la lletra. Un espectacle que destil•la estima per la sensibilitat literària i creativa, ideologia històrica amb totes les connexions amb el nostre món actual i paisatges, visions, estacions climàtiques i de l’ànima transmesos amb tota la força interpretativa de dos actors solvents com l’Oriol Genís i la Mireia Chalamanch.
Josep Maria Miró Coromina
(+)
